divendres, 17 de març del 2017

Hem anat al Museu Agbar





El divendres passat vam anar a visitar el Museu de les Aigües a Cornellà de Llobregat.
A l’arribar, al pati del museu ens vam asseure al terra i vam esmorzar, a     l’acabar van vindre dos monitores i ens van explicar que el  director del museu va recórrer tot el museu apuntant el que anava veient i anotava perquè servia  cada cosa.
Ens van dividir en dos grups parells i senars, jo estava en els parells. Vam anar a la sala de bombes d’ aigua que impulsaven l’aigua per 3.625.000 de persones i 1.000 litres per segon, al costat hi havia una màquina de les antigues que era així:


D’allà vam sortir a la zona dels pous elèctrics, són els encarregats d’agafar l’aigua i portar-la  fins a la sala de les bombes.

Després vàrem fer un experiment que consistia en fer que l’aigua es quedés atrapada a la terra perquè els pous la poguessin recollir, primer hi  vam posar un paper de plàstic ple de foradets petits que representava una capa de roques i els forats era el espai entre elles i al tirar-hi l’aigua des d’una regadora per veure què passava, evidentment va passar entre els forats, després hi vam ficar una baieta que representava una capa de fang i vam tornar a tirar-hi més aigua i l’aigua es va quedar estancada sobre la baieta, per últim vàrem posar una esponja de dos colors, un tros gris i l’altre marró, el gris representava les pedres i el marró la terra i vam tornar a tirar aigua i es va quedar entre mig de l’esponja.


Vam tornar a entrar al museu i la monitora ens va explicar que com que abans no hi havia electricitat a Cornellà, tenien que fer servir una caldera per fer vapor i poder fer funcionar les bombes d’aigua, després vàrem anar a veure les bombes que s’utilitzaven antigament i ens van explicar el seu funcionament.

La monitora ens va proposar fer una activitat, es tractava de moure una capsa per poder sortir del sistema mecànic, representava que nosaltres érem vapor i la caixa eren uns pistons que havíem de moure per poder sortir del sistema mecànic i fer que funcionés.


Després ens van deixar un temps lliure per tocar tots els botons de les màquines que hi havia en una sala, com per exemple una d’elles si l’apretaves s’omplia d’aigua, una altra la tocaves i unes boles de paper que hi havia al terra sortien volant...


Ens van ensenyar una maqueta de la indústria tal com era abans i ens van donar peces per fer-la com és ara.


Vam anar al laboratori i ens van ensenyar un líquid anomenat substància X que no sabien què era i havien d’omplir un informe dient com flotaven les coses a sobre d’aquesta substància, com es fusionaven, la densitat  que tenia i com s’evaporaven. Vàrem començar amb la flotació, primer vam fer una hipòtesis per veure què passaria, la majoria de la classe va dir que la bola de fusta s’enfonsaria a l’aigua i en la substància X suraria, al fer la prova va resultar que la bola de fusta en la substància X flotava i en l’aigua també. La segona hipòtesi va ser que la canica s’enfonsaria en l’aigua i suraria en la substància, realment es va enfonsar amb els dos líquids. En la tercera, el got havia de surar tant l’aigua com en la substància, fetes les comprovacions el got surava a l’aigua i també en la substància. En l’última, el glaçó de la substància flotaria a la substància X i el glaçó d’aigua suraria a l’aigua, ho vam comprovar i els dos glaçons van surar.


Després vam anar a la fusió, havíem de posar oli, substància X i mel. La nostra hipòtesis va ser que es tornaria multicolor , una altra va ser que la substància es quedaria surant per sobre, l’oli al mig i la mel a sota del tot. El que va passar realment va ser que la mel es va quedar a sota de tot, la substància al mig i l’oli va surar.


Per l’evaporació ens van treure una tassa de substància X treta del microones i li vàrem posar un plàstic a sobre, es va entelar, les monitores ens van explicar que s’havia entelat perquè representava que el núvol s’havia quedat encallat entre el plàstic i la tassa.


També ens van explicar que cada vegada que anem al lavabo embrutem l’aigua i van fer veure que les pedretes eren caca i les van ficar dins un pot i ho van barrejar, l’aigua va quedar bruta. Ens van dir que quan pintem o rentem plats l’aigua també s’embruta. Per netejar tot això amb les potabilitzadores és molt complicat i per això hem de procurar no embrutar gaire l’aigua.


En acabar la visita al museu, vam pujar a l’autocar i ens van portar a un parc on hi vàrem dinar i també  jugar durant tres hores en un vaixell, cridant als quatre vents Escola Marinaaadaaaa!!!!








divendres, 10 de març del 2017

Una segona vida per a unes sabates


Tot va començar portant unes sabates d'aquelles que a casa ja no hi fan res, més aviat fan una mica de nosa perquè ja ens han quedat  petites o bé pensem que ja s'han passat de moda. Però nosaltres els hi vam donar una segona vida. Mire-ho com ho vam fer.

Van quedar   FANTÀSTIQUES!

                                                                  Mireu com les vam fer